Un poema para reflexionar sobre la esencia de los niños, lo que son, lo que tienen, y en lo que se convierte, muchas veces, la escuela, la cultura, la educación. Lo que hacemos los adultos sin darnos cuenta..
El nen
està fet de cent.
El nen té cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre cent
maneres d'escoltar
de sorprendre's d'estimar
cent alegries
per cantar i entendre
cent mons
que descobrir
cent mons
que inventar
cent mons
que somiar.
El nen té
cent llengües
(i a més de cent cent cent)
però li roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.
Li diuen:
de pensar sense mans
d'actuar sense cap
d'escoltar i no parlar
d'entendre sense alegria
d'estimar i sorprendre's
només per Pasqua i Nadal.
Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li roben noranta-nou.
Li diuen:
que el joc i el treball
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van juntes
I li diuen
que el cent no existeix
El nen, en canvi, diu:
"el cent existeix".
Loris Malaguzzi
